La Roda

JOAN AMADES I GELATS

L'any 2009 va ser el cinquantenari de la mort del qui és sens dubte el folklorista més prolífic del nostre país. Fill del Raval barceloní, va conrear l’entnografia i va recollr materials de temes folklòrics d’arreu dels territoris de parla catalana.
En Joan Amades va néixer el 23 dejuliol de 1890 a redós d’una familia obrera, arribada a Barcelona amb l’immigració que a mitjans del segle XIX deixava el castigat entorn rural català per probar una vida millor en el que havia de ser una ciutat d’oportunitats i fortuna.
Motivat per l’nterès especial del seu pare perquè aprenguès de lletra., Amades ingressa a l’escola Víctor Hugo, però als nou anys d’edad deixa els estudis per ajudar en l’economia familiar. La poca escolarització el va condicionar a ser autodidacta. Alguns estudiosos del personatge incideixen en aquest aspecte en dos sentits: uns remarquen l’esperit enprenedor i de treball del folklorista, mentre que uns altres evidencien determinades llacunes en el seu coneixement i mètode científic.
De ben jove reconvertí el negoci familiar d’una draperia en llibreria de vell, fet que seria clau en la formació d’un Amades molt jove per la seva avidesa en lleguir la majoria del material que entrava en el seu establiment. La cultura obrera de finals del s. XIX en plena efervescencia al seu barri natal, l’excursionisme, l’ateneïsme i l’esperantisme van ser unes de les seves principals fonts de coneixements.
A partir de 1915, Joan Amades comença a interessar-se especialmente pel folklore. Dos factors determinen aquesta motivació que acabarà per ser la seva dedicació exclusiva. En primer lloc la descoberta del país, el territorio, els seus costums i tradicions a partir de la seva activitat en la secció excursioniste de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i un segon factor és el coneixement en el camp de les tradicions i costums populars per part de Teresa Gelats, la seva mare.
Al llarg dels anys vint ja centra la seva atenció en el camp etnogràfic, recollint materials de tota mena sempre que vinguin de la tradició popular.
L’afany per recollir materials populars i tradicionals es converteix en una tasca prioritaria, quasi bé obsessiva. El seu objetiu principal és el preservar un patrimoni que , al seu entendre perilla davant d’un mon cada cop més industrialitzat i canviant.
A partir de 1926 el nom de Joan Amades comença a agafar volada. El seu treball transcendeix no només a Catalunya sinó a la resta de l’Estat.
En els any trenta la professionalització de Joan Amades com a etnògraf és un fet inqüestionable. La publicació de la Biblioteca de Tradicions Populars amb 42 volums entre el 1933 i el 1937 el converteix no només en l’autor dels estudis sinó també en l’editor.
La guerra civil española provoca l’exili de milers de persones, el folklorista es negà sempre a marxar del seu país i separar-se dels seus estudis i de tot el material que havia recollit. Acabada la confrontació bèl.lica va ser objecte d’acusacions pel fet de la seva declarada catalanitat.
La postguerra però serà el período de les grans obres i del reconeixement internacional.
Malhauradament una hemiplegia va aturar la seva producción quan la seva obra adquiria el tó i el matís de la maduresa.
Superada la malaltia, però amb seqüeles, torna a l’activitat, i els seus ajudants Pere Busquets i Consol Mallofré serán més importants que mai per dur a terme els sues projectes més importants i que poden considerar-se definitus en el camp dels estudis etnogràfics a Catalunya. Concretament El Costumari i Folklore de Catalunya serán les grans obres de recopilació de materials que el projectaran al reconeixement internacional.
Joan Amades mor a l’edad de 67 anys, un 17 de gener, diada de Sant Antoni.